Actualitat

Quines fustes són millors i per què?

Sabem que hi ha diferents tipus de fustes, però quines són les diferències que fan que unes siguin més cares que les altres? Quines són les de més qualitat i per què? A l'entrada següent farem un breu resum per resoldre aquests dubtes.

Per determinar la qualitat d'una fusta s'han de tenir en compte alguns aspectes concrets, ja que, en ser un material amb una gran varietat de propietats, usos i procedències, la fusta té molts tipus de classificacions. La manera més generalitzada és segons la seva duresa, dividint-les en toves o dures.

Fustes toves:

fustes amb un període de creixement molt més curt (arbres de fulla perenne), més abundants, fàcils i ràpides de recollir. Aquest tipus de fusta és més lleugera, econòmica i habitual en la majoria de productes i feines. Tenen una durabilitat molt més curta que les dures, però són molt més fàcils de treballar. L'atractiu estètic de les fustes toves és inferior al de les fustes toves i el motiu principal és el seu nombre de nusos i les poques vetes que presenta. Per això se solen tractar amb pintura, vernís o tints.

Per exemple, algunes de les més utilitzades són: pi, cedre, avet, xiprer, bassa, pollancre, àlber o bambú.

Fustes dures:

fustes amb un període de creixement lent (arbres de fulla caduca). Aquestes fustes provenen d'arbres que triguen dècades i fins i tot segles, en aconseguir el grau de maduresa suficient perquè les puguin tallar, processar i transformar. Com que pesen més i són molt resistents, suporten millor les inclemències i el pas del temps. Treballar amb aquest tipus de fusta és més complicat perquè són menys llises i tenen més irregularitats, però el resultat final són articles de gran qualitat i d'acabats excel·lents. Com que tenen més vetes, també són més atractives.

Per exemple, algunes de les més utilitzades són: caoba, roure, noguera, teca, olivera, cirerer, om, freixe, faig, banús, castanyer o wengué.

És important tenir-ho en compte a l'hora de valorar la qualitat d'un producte (propietats, característiques, aspecte visual, etc.) davant del preu que pugui tenir. Un altre aspecte fonamental que s'ha de valorar és que la fusta sigui o no d'origen sostenible i certificat.

No entrarien dins la categoria de fustes els contraxapats i els llistons de DM, ja que no estem parlant de fusta, sinó de productes derivats. Durant el procés de fabricació es poden incorporar certs productes químics amb l'objectiu d'afegir característiques addicionals, com per exemple repel·lir l'aigua o evitar l'aparició de fongs o floridura. Tenen un color uniforme i, a diferència de la fusta, no tenen veta. Se solen decorar amb làmines viníliques per simular diferents acabats de fusta i fer-les més atractives a la vista.